Diria que les cases no en tenen d'història. Les històries o la història la fan els seus habitants, les persones, la gent. 

La nostra masia, Ca La Jepa, deu el seu nom a la dona del "Jepet". "La Jepa". Habitants de la casa des de la seva construcció als primers anys del segle XIX. 

Tot i la vida tant precària en aquells anys, a les nostres contrades, els nostres rebesavis, eren gent humil, treballadora senzilla i, sobretot, molt religiosa. 

Les condicions de vida d'aquelles persones, i també les de tot el nostre poble, les marcava la propietat de la terra. No era seva. Aquesta condició va marcar l'existència d'aquella gent, doncs eren "vassalls d'un amo" que, tot i el seu treball, els cobrava una bona part de les collites i dels fruits. 

A la Joncosa, es dona la circumstància que, tot i que la terra no es pròpia, si que ho son les cases. 

En d´altres indrets propers, ni les cases eren de la gent que les habitaba la qual cosa va acabar provocant disputes, conflictes i, finalment, èxode rural. 

Seria bo trencar els vassallatges que encara tenim avui dia tot i que siguin relativament invisibles.

Bé, però, tornem a Ca la Jepa. 

Els 7 fills del Jepet eren 4 homes i 3 dones. Els dos primers, fills d´un primer matrimoni, (home i dona) van marxar de casa molt aviat. 

Els dos seguents (homes) van fer carrera, cosa molt difícil per uns pagesos pobres (sense terra) en aquells temps (anys 20 del segle XX). Es que justament el capellà del poble va dir: "aquests serveixen per a estudiar...". Van deixar la casa. El quart home, es va quedar cuidant dels pares, la masia, i les terres (de l'amo).

Les tres noies, dues es van casar i la tercera, a servir, cosa també conseqüència de l'època doncs elles també haurien "servit" per estudiar... 

Tot fins que esclatà l'infame guerra civil espanyola (1936-1939) que va portar la malaltia i mort al fill petit, l'oncle Jaume.   

Ell va ser allistat a la lleva del biberó per defensar la República Espanyola a les terres de l'Ebre. Només tenia 19 anys!

Aleshores, Ca la Jepa va quedar tancada. Mai abandonada. 

Amb el pas del temps, amb molt d'esforç i il·lusió, en temps de post-guerra, es van anar fent intervencions per mantenir-ne l'estructura i perquè no caigués, doncs era una casa deshabitada i ja tenia més de 100 anys.

Finalment, gràcies a l'empempta i la inestimable iniciativa d'una persona nova a la FAMÍLIA i a un besnét del Jepet, a Ca La Jepa es van començar a fer obres per tal de dignificar-la i restaurar-la.

Mai aquella gent d'abans s'haguéssin imaginat que aquella casa de pagès senzilla, sense aigua ni llum, esdevindria el que és ara. 

En mans de noves generacions de persones arrelades al Montmell i sobretot avent deixat de ser vassalls de l'amo, nous projectes, faran de Ca la Jepa una CASA TOTAL (tornem a ser les persones).

El resultat de tot aixó el tenim aquí i us l'oferim, perquè pugueu gaudir d'uns dies de descans a CA LA JEPA. 

Us desitjem que passeu una bona estada i que ens feu arribar qualsevol dubte, proposta, suggeriment o crítica perquè, de ben segur, ens servirà per a millorar. 

Endavant, 

                        benvingudes i benvinguts a casa nostra!